viernes, 17 de julio de 2015

Presentació del llibre "Enfilo Llunes"

Presentació a la Llibreria Espais Proa del llibre de poesia Enfilo Llunes.

miércoles, 15 de enero de 2014

En el desván. La infancia reencontrada





Un poema estructurado en dos TANKAS y un HAIKU final.

***********

EN EL DESVÁN 


Una arca antigua 
cubierta de mil albas 
me pide que la abra... 
Y rompo el polvo virgen 
que me encierra en una nube. 

Y de la oscuridad 
del mundo que encerraba, 
renace la vida: 
un grito en cada objeto 
que dentro de mí hibernaba... 

Caballos de madera, 
surgidos de los dedos del abuelo, 
hoy relinchan! 



Traducido de mi libro
 “A l’ombra dels bambús” 
 

A LES GOLFES 


Una arca antiga 
coberta de mil albes, 
em diu que l’obri... 
I trenco la pols verge 
que em tanca dins un núvol. 

I de la fosca 
del món que empresonava, 
reneix la vida: 
un crit en cada objecte 
que dins de mi murmura... 

Cavalls de fusta, 
sorgits dels dits de l’avi, 
avui renillen! 



Del meu llibre 
A l’ombra dels bambús” 
 



jueves, 16 de mayo de 2013

Laberinto de silencios






LABERINTO DE SILENCIOS 


Aúlla, el viento, por las callejuelas estrechas     
de un pueblo abandonado. 
Laberinto de silencios perennales 
y un campanario sin campanas 
que toca a muertos... 
Todo exhala lamentos de solitud, 
entre vestigios de belleza 
de un claustro expoliado. 
Un viejo ciprés custodia los restos... 
Como almas en pena 
danzan enloquecidas 
las hojas muertas de un jardín 
prisionero del olvido.



LABERINT DE SILENCIS 


Udola, el vent, pels carrerons estrets 
d’un poble abandonat. 
Laberint de silencis perennals, 
i un campanar sense campanes 
que toca a morts... 
Tot exhala laments de solitud, 
entre els vestigis de bellesa 
d’un claustre espoliat. 
Un vell xiprer custodia les restes... 
Com ànimes en pena, 
rodolen, enfollides, 
les fulles mortes d’un jardí 
presoner de l’oblit.




lunes, 18 de febrero de 2013

El rostro


Josefina Peraire Alcubierre


He querido ilustrar el poema con el rostro del que me siento más satisfecha de cuantos
he modelado, pensando que intensifica la fuerza de los versos. 




EL ROSTRO

                                 Haikus


Modela, el maestro,
el rostro que le cautiva...
El mármol late!


El ideal guía
el cincel del artista
que desea palparlo.


Labios de hielo
fundiéndose en la quimera
que los torna fuego!





EL ROSTRE

                        Haikus


Modela, el mestre,
el rostre que el captiva.
Batega el marbre!


L’ideal guia
el cisell de l’artista
que vol palpar-lo...


Llavis de gebre
fonent-se en la quimera
que els torna flama...


                                                                       De mi libro: “ A L’OMBRA DELS BAMBÚS”     
                                                                                               Haikais i Tankas -2001-



lunes, 7 de enero de 2013

Esencias del Café Ocaña


Café Ocaña de la plaza Real de Barcelona.
Recuerdo de un agradable almuerzo en un entorno intimista, de aroma antiguo, que despertó el impulso de plasmar su esencia en unos versos. 





EL CAFÉ OCAÑA

Plaza Real de Barcelona

Dejamos fuera la vorágine convulsa
de la actualidad...
y entrando al nuevo café,
nos sedujeron los colores
de aquel espacio de intimidad.
Paseamos los ojos
por los elementos arquitectónicos
y por los detalles que configuran
el encanto de aroma antiguo que lo retratan:
candelabros, columnas y vajilla,
“bouquets” florales en jarrones cristalinos,
ventanales que dibujan la plaza...
De pronto, la mesa se encendió
con el dorado de la cerveza
goteando frescor,
junto a un platillo de jabugo laminado
de aliento delicioso...

Y la harmonía global de su conjunto
nos devolvió el equilibrio!



EL CAFÈ OCAÑA

Plaça Reial de Barcelona

Deixàrem fora la voràgine convulsa
de l’actualitat...
I tot entrant al nou cafè,
ens seduïren els colors
d’aquell espai d’intimitat.
Passejàrem els ulls
pels elements arquitectònics
i pels detalls que configuren
l’encís d’aroma antiga que el retraten:
canelobres, columnes i vaixelles,
“bouquets” florals en gerros cristal·lins,
finestrals lluminosos que dibuixen la Plaça...
I tot de sobte, s’encengué la taula
amb el daurat de la cervesa,
regalimant fredor, a frec d’un plateret
d’encenalls de “jabugo”
d’alè fragant...

I l’harmonia del conjunt de tot plegat
ens tornà l’equilibri!


jueves, 20 de diciembre de 2012

Paisajes de invierno. Bosques desnudos



HAYEDOS MUDOS 

Nidos de silencio 
entre las ramas desnudas 
que el viento mece...


Entre velos de niebla, 
el hayedo viste 
su desnudo invernal, 
como un esquema 
en blanco i negro, 
donde se adivina el esplendor 
de una obra de arte. 

Una obra de arte 
que firmará el abril!




ROBLEDAL CREPUSCULAR 

                        Un frio encendido...

Se pincelan los púrpuras 
por el desnudo desolado 
de un bosque de robles. 
Llamas de hielo 
en la tarde de invierno. 



PAISATGE D’HIVERN 

Nius de silenci 
entre les branques nues 
que el vent bressola... 


Entre vels de boirina, 
la fageda vesteix 
la nuesa hivernal, 
com un esquema, 
en blanc i negre, 
on s’endevina l’esplendor 
d’una obra d’art. 

Una obra d’art 
que signarà l’abril! 




FOC DE POSTA 

                               Un fred encès...

Es pinzellen els porpres 
per la nuesa desolada 
d’un bosc de roures. 
Flames de gebre 
en la tarda d’hivern... 


lunes, 22 de octubre de 2012

Prejuicios





PREJUICIOS

No podemos analizar a primera vista,
no podemos dictar sentencia
al perfil de un estuche 
que oculta su contenido.
Dejemos espacio y tiempo
para que el hombre y las cosas 

se desnuden
y nos muestren su alma...

Abrámonos, vírgenes,
a  un mundo que exhala
insospechados perfumes.


PREJUDICIS

No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència
al perfil d’un estoig 
que oculta el contingut.
Deixem espai i temps
perquè l’home i les coses es desfullin
i ens mostrin l’ànima...

Obrim-nos verges
a un món que exhala
 insospitats perfums.





sábado, 16 de junio de 2012

Tranvías de Lisboa



Románticos tranvías de Lisboa



TRANVÍAS DE LISBOA

                        Un tannka i un haiku

Viejos tranvías,
en el hoy de Lisboa,
el tiempo atrapan...
Pincelada romántica
que la dibuja bella.

La ciudad trenza
el ayer con su ahora,
i al mundo encanta!


TRAMVIES DE LISBOA

                        Un tannka i un haiku

Antics tramvies,
en l’avui de Lisboa,
el temps aturen....
Als ulls, el toc romàntic
que la dibuixa bella.

La ciutat mostra
l’ahir que trena amb l’ara,
i al món encisa!




El típico tranvía nº 28



sábado, 5 de mayo de 2012

El mayo de las glicinas







EL MAYO DE LAS GLICINAS


En el mayo de las glicinas
el viento aroma azules...
Racimosos colgantes
languidecen, dúctiles,
vencidos por su estallido!



EL MAIG DE LES GLICINES


Al maig de les glicines
el vent aroma blaus...
Raïmosos penjolls
llangueixen, dúctils,
vençuts pel seu esclat!



 

miércoles, 21 de marzo de 2012

Cap de Creus







"CAP DE CREUS"


He vuelto al “Cap de Creus”,
me atrapa su paisaje dulce i agreste.
Atrapo instantes con la palabra!


Y nace el día.
La mar es un espejo
donde afloran las rocas,
negros islotes que el tiempo modela.
Una gaviota temprana
dibuja la sombra de su vuelo...
El viento despierta,
la quietud se rompe
y, lentamente,
se hace embestida.
y crece la música salvaje
que resuena i te envuelve!



CAP DE CREUS

                     I vaig tornar al Cap de Creus,
m’atrau el seu paisatge dolç i agreste.
Atrapo instants amb la paraula!


I neix el dia.
La mar és un mirall
on afloren les roques,
illots de nit que el temps modela.
Una gavina matinera
dibuixa l’ombra del seu vol...
Desperta el vent,
la quietud es trenca
I, lentament,
es fa embranzida.
I creix la música salvatge
que ressona i s’estimba!











sábado, 18 de febrero de 2012

Las Bardenas








LAS BARDENAS

                Lugar peculiar de Navarra

Qué artista ha esculpido tu paisaje?
Me he visto como dentro de un sueño
forjado de fantasía.
Latigazos de viento
esgrafían la tierra
y lamidos de lluvia
afloran secretos...
I un tramado de rojos
dibujan tu todo:
tus colores,
tu magia!



“LAS BARDENAS”

                  Indret peculiar de Navarra

Quin artista ha esculpit el teu paisatge?
M’he vist com dins un somni
forjat de fantasia.
Fuetejades de vent
esgrafien la terra,
i llepades de pluja
mostren secrets...
I un tramat de vermells
fan el tot que et dibuixen:
els teus colors,
la teva màgia!








viernes, 20 de enero de 2012

EN EL UMBRAL DE LA NADA





EN EL UMBRAL DE LA NADA
      

Lloro el paisaje
que mis ojos no encuentran.
Borrados los verdes,
callado el arroyo...

Bajo un mar de cemento,
duerme mi infancia...
Inclemente, la codicia
devora la belleza.
Insensible progreso
que avanza restando...

Respiro el aire triste,
huérfano de aromas,
mientras me alejo
bajo un cielo sin pájaros...

En el umbral de la nada,
solo el recuerdo.




    AL LLINDAR DEL NO-RES
              

    Ploro el paisatge
    que els meus ulls no retroben.
    Esborrat el seu verd,
    callat el rierol...

    Sota un mar de ciment,
    resta closa la infància.
    Despietada, la cobdícia
    devora la bellesa.
    Insensible progrés
    que avança enrere...

    Respiro l’aire trist,
     orfe d’aromes,
    mentre m’allunyo
    sota un blau sense ocells...

    Al llindar del no-res,
     només resta el record.


    miércoles, 7 de diciembre de 2011

    Antiguos cafés de Barcelona: “Els Quatre Gats” y “La Punyalada”




    "ELS QUATRE GATS"


    Antiguos cafés...
    Un lugar para perderme!

    Ecos románticos
    en el viejo café-refugio
    de tantos poetas;
    de su época dorada
    sus muros se sacian.

    Trazos literarios,
    pictóricas huellas
    por el arte firmadas.
    Fotogramas históricos
    que el tiempo amarillea.

    Se para el tiempo
    en sus mesas vibrantes.
    Vence la palabra!
    Pasiones que se arbolan
    en su cielo de humo...

    El lugar me atrapa.
    Artistas y poetas
    destilan sueños!

    ELS QUATRE GATS


    Antics cafès...
    Un lloc on perdre’m!

    Ressons romàntics
    al vell cafè-refugi
    de tants poetes.
    De l’època daurada,
    els seus murs se sadollen.

    Glops literaris,
    pictòriques empremtes,
    per l’art signades;
    fotogrames històrics
    que el temps, en groc, dibuixen.

    El temps s’atura
    voltant la taula viva...
    Venç la paraula!
    Passions que s’arboren
    gronxant-se en la fumera.

    El lloc m’atrapa...
    Artistes i poetes
    destil•len somnis!




    Me place hacer un apunte sobre el emblemático café modernista “Els Quatre Gats”, toda una leyenda desde su inauguración el 12 de junio de 1897.
    Destacó por ser un local insólito a medio camino entre las tabernas, el hostal tradicional y el refinamiento de las cervecerías modernistas, incluso de cabaret, inspirado en el “Chat  Noir” de París.
    Por su carácter novedoso, pronto se convirtió en un punto de encuentro del grupo de artistas, bohemios y intelectuales que presidian el movimiento modernista de la ciudad de Barcelona.
    Pablo Picasso o Santiago Rusinyol, entre otros, colgaron sus primeros cuadros en puntuales exposiciones, sin sospechar el valor que algún dia tendrían sus obras.
    Y Picasso, incluso, diseñó la portada de la carta del local. Isaac Albéniz y
    Antoni Gaudí también lo frecuentaban en sus habituales veladas literarias.

    Hoy se ha convertido en uno de los principales restaurantes de reclamo de turistas, sin renunciar a una agradable cocina tradicional. Sin duda un lugar obligado para aquellos que nos visiten, porque es uno de los establecimientos más significativos del modernismo de Barcelona.

    “Els Quatre Gats” se encuentra justo en los bajos de la “Casa Martí”, un edificio modernista proyectado por el arquitecto Josep Puig i Cadafalc, en la calle Montsió. 3 bis.



    EL ANTIGUO CAFÉ “LA PUÑALADA”


    Recordando a mi viejo padrino,
    pongo voz a su voz callada
    a las palabras encendidas
    hablándome de su querido café.


    “La Puñalada”...
    Aquellas tardes de tertulia
    junto al aliento de un café.
    Inmersos en la luz
    de la gran marquesina,
    celebrábamos el gozo de la amistad.
    Y en el ámbito transparente,
    que unía i separaba
    del Paseo emblemático,
    las palabras fluían
    tejiendo mil razones:
    literatura, arte, política...
    Y arreglábamos el mundo!
    Y los relojes dormían,
    y mis males callaban...
    Aquellas tardes de tertulia
    junto al aliento de un café!

    Me hablaba el padrino
    de sus citas sagradas...



    L’ANTIC CAFÈ  “LA PUNYALADA”


    Tanco els ulls
    i la imatge del padrí
    s’emmarca al vell cafè.
    I poso viva veu a la veu fosa.


    La Punyalada...
    Aquelles tardes de tertúlia
    al caliu d’un cafè;
    immersos dins la llum
    de la gran marquesina,
    celebràvem el goig de l’amistat.
    I en l’àmbit transparent,
    que unia i separava
    del Passeig emblemàtic,
    les paraules fluïen
    arborant mil converses:
    literatura, art, política...,
    i arreglàvem el món!
    I els rellotges dormien,
    i el meu cos no em pesava.
    Aquelles tardes de tertúlia
    al caliu d’un cafè...

    Em parlava el padrí
    de les cites sagrades!

     


    El antiguo café “La punyalada”, actualmente desaparecido, estaba situado en la esquina de la calle Rosellón con el Paseo de Gracia. Un lugar idóneo
    por su céntrica ubicación, que lo hacía muy frecuentado por gente conocida como punto de encuentro. Su transparente marquesina ofrecía el esplendor del Paseo emblemático, al tiempo que callaba su bullicio...
    Un espacio donde nuestra poeta Montserrat Rodoreda sitúa un momento
    de su libro “La calle de las camelias” i donde se citó con la escritora Montserrat Roig para la realización de la entrevista que esta le hizo.
    Era en este café, donde mi padrino se encontrabas con sus amigos para hacer tertulia y arreglar el mundo..., entre el aroma cálido de un café.

    A su muerte, impulsivamente, me afloraron mil versos recordando el hombre culto que fue, el lector incansable, el pianista delicado.
    De él he heredado el gusto por lo bello, el deseo de saber, el compartir...
    Me place mostraros un poema donde late el sentimiento de mi recuerdo.



    PIANO CALLADO


    Recordando mi padrino
    y aquellas tardes de verano...

    Música callada,
    instrumento inerme,
    partitura dormida...
    La silla vacía,
    la estancia quieta,
    las flores marchitas...
    Amarga la ausencia,
    dulce la memoria,
    lejana la mirada



    PIANO SILENT...


    Recordant el padrí
    i aquelles tardes d’estiu...

    Música callada
    instrument inerme
    partitura closa...
    La cadira, buida,
    l’estança, quieta,
    les roses, marcides...
    Amarga l’absència,
    dolça la memòria,
    llunya la mirada...