jueves, 20 de diciembre de 2012

Paisajes de invierno. Bosques desnudos



HAYEDOS MUDOS 

Nidos de silencio 
entre las ramas desnudas 
que el viento mece...


Entre velos de niebla, 
el hayedo viste 
su desnudo invernal, 
como un esquema 
en blanco i negro, 
donde se adivina el esplendor 
de una obra de arte. 

Una obra de arte 
que firmará el abril!




ROBLEDAL CREPUSCULAR 

                        Un frio encendido...

Se pincelan los púrpuras 
por el desnudo desolado 
de un bosque de robles. 
Llamas de hielo 
en la tarde de invierno. 



PAISATGE D’HIVERN 

Nius de silenci 
entre les branques nues 
que el vent bressola... 


Entre vels de boirina, 
la fageda vesteix 
la nuesa hivernal, 
com un esquema, 
en blanc i negre, 
on s’endevina l’esplendor 
d’una obra d’art. 

Una obra d’art 
que signarà l’abril! 




FOC DE POSTA 

                               Un fred encès...

Es pinzellen els porpres 
per la nuesa desolada 
d’un bosc de roures. 
Flames de gebre 
en la tarda d’hivern... 


lunes, 22 de octubre de 2012

Prejuicios





PREJUICIOS

No podemos analizar a primera vista,
no podemos dictar sentencia
al perfil de un estuche 
que oculta su contenido.
Dejemos espacio y tiempo
para que el hombre y las cosas 

se desnuden
y nos muestren su alma...

Abrámonos, vírgenes,
a  un mundo que exhala
insospechados perfumes.


PREJUDICIS

No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència
al perfil d’un estoig 
que oculta el contingut.
Deixem espai i temps
perquè l’home i les coses es desfullin
i ens mostrin l’ànima...

Obrim-nos verges
a un món que exhala
 insospitats perfums.





sábado, 16 de junio de 2012

Tranvías de Lisboa



Románticos tranvías de Lisboa



TRANVÍAS DE LISBOA

                        Un tannka i un haiku

Viejos tranvías,
en el hoy de Lisboa,
el tiempo atrapan...
Pincelada romántica
que la dibuja bella.

La ciudad trenza
el ayer con su ahora,
i al mundo encanta!


TRAMVIES DE LISBOA

                        Un tannka i un haiku

Antics tramvies,
en l’avui de Lisboa,
el temps aturen....
Als ulls, el toc romàntic
que la dibuixa bella.

La ciutat mostra
l’ahir que trena amb l’ara,
i al món encisa!




El típico tranvía nº 28



sábado, 5 de mayo de 2012

El mayo de las glicinas







EL MAYO DE LAS GLICINAS


En el mayo de las glicinas
el viento aroma azules...
Racimosos colgantes
languidecen, dúctiles,
vencidos por su estallido!



EL MAIG DE LES GLICINES


Al maig de les glicines
el vent aroma blaus...
Raïmosos penjolls
llangueixen, dúctils,
vençuts pel seu esclat!



 

miércoles, 21 de marzo de 2012

Cap de Creus







"CAP DE CREUS"


He vuelto al “Cap de Creus”,
me atrapa su paisaje dulce i agreste.
Atrapo instantes con la palabra!


Y nace el día.
La mar es un espejo
donde afloran las rocas,
negros islotes que el tiempo modela.
Una gaviota temprana
dibuja la sombra de su vuelo...
El viento despierta,
la quietud se rompe
y, lentamente,
se hace embestida.
y crece la música salvaje
que resuena i te envuelve!



CAP DE CREUS

                     I vaig tornar al Cap de Creus,
m’atrau el seu paisatge dolç i agreste.
Atrapo instants amb la paraula!


I neix el dia.
La mar és un mirall
on afloren les roques,
illots de nit que el temps modela.
Una gavina matinera
dibuixa l’ombra del seu vol...
Desperta el vent,
la quietud es trenca
I, lentament,
es fa embranzida.
I creix la música salvatge
que ressona i s’estimba!











sábado, 18 de febrero de 2012

Las Bardenas








LAS BARDENAS

                Lugar peculiar de Navarra

Qué artista ha esculpido tu paisaje?
Me he visto como dentro de un sueño
forjado de fantasía.
Latigazos de viento
esgrafían la tierra
y lamidos de lluvia
afloran secretos...
I un tramado de rojos
dibujan tu todo:
tus colores,
tu magia!



“LAS BARDENAS”

                  Indret peculiar de Navarra

Quin artista ha esculpit el teu paisatge?
M’he vist com dins un somni
forjat de fantasia.
Fuetejades de vent
esgrafien la terra,
i llepades de pluja
mostren secrets...
I un tramat de vermells
fan el tot que et dibuixen:
els teus colors,
la teva màgia!








viernes, 20 de enero de 2012

EN EL UMBRAL DE LA NADA





EN EL UMBRAL DE LA NADA
      

Lloro el paisaje
que mis ojos no encuentran.
Borrados los verdes,
callado el arroyo...

Bajo un mar de cemento,
duerme mi infancia...
Inclemente, la codicia
devora la belleza.
Insensible progreso
que avanza restando...

Respiro el aire triste,
huérfano de aromas,
mientras me alejo
bajo un cielo sin pájaros...

En el umbral de la nada,
solo el recuerdo.




    AL LLINDAR DEL NO-RES
              

    Ploro el paisatge
    que els meus ulls no retroben.
    Esborrat el seu verd,
    callat el rierol...

    Sota un mar de ciment,
    resta closa la infància.
    Despietada, la cobdícia
    devora la bellesa.
    Insensible progrés
    que avança enrere...

    Respiro l’aire trist,
     orfe d’aromes,
    mentre m’allunyo
    sota un blau sense ocells...

    Al llindar del no-res,
     només resta el record.