lunes, 13 de junio de 2011

Una muestra de "Enhebro Lunas"




Una muestra de "Enhebro Lunas"

Para que os hagáis una idea global del libro, hoy os ofrezco algunos poemas de las dos primeras partes: Enhebro Lunas y Aromas Breves.

De Enhebro Lunas, la parte intimista del libro:


Un tast de "Enfilo Llunes"

Per tal de que us feu una idea global del llibre, avui us ofereixo alguns poemes de les dues primeres parts:  Enfilo Llunes i Aromes Breus.

D'Enfilo Llunes, la part intimista del llibre:




ENHEBRO LUNAS ...


Nostálgica, enhebro
lunas de amor,
lluvias de estrellas,
íntimos conciertos a cuatro manos
bajo el palio argentado
de una noche blanca.
Y me cuelgo el mágico collar
para penetrar en un tiempo
que no ha perdido su color.
Y percibo el aliento fragante
de veranos de jazmín
que aún  impregnan
mi piel...

Dentro de mi,
tiembla un plenilunio,
en esta noche de luna ausente.



ENFILO LLUNES...


Melangiosa, enfilo
llunes d’amor,
pluges d’estrelles,
íntims concerts a quatre mans
sota el pal·li argentat
d’una nit blanca.
I em penjo el màgic collaret
per penetrar en un temps
que no ha perdut els seus colors.
I em bec l’alè fragant
d’estius de gessamí
que encara impregnen
la meva pell...

Mirada endins,
tremola un pleniluni,
aquesta nit de lluna absent.





AQUEL CREPÚSCULO...

                               La llum dibuixa al mar
                                 una quietud daurada...
                                            Carles Duarte

Escribo el crepúsculo en tus ojos,
el último fuego que apaga el día
y el abanico de violetas
que enciende la noche.
El instante preciso
en que se hace luna la mirada
y ya no hacen falta las palabras.

El instante que fue preludio
de un sueño compartido!



AQUELL PONENT...

                                 La llum dibuixa al mar
                                  una quietud daurada...
                                           Carles Duarte

Escric la posta en els teus ulls,
el darrer foc que fon el dia
i el devessall de violetes
que encén la nit.
L’instant precís
en que es fa lluna la mirada
i ja no calen les paraules.

L’instant que fou preludi
d’un somni compartit!







De Aromas Breves, integrado exclusivamente por haikus y tankas. Quizá habría que recordar, para aquellos que se animen a enfrentarse al reto de la brevedad, que la forma más genuina del haiku está formada por una unidad de tres versos de 5-7-5 sílabas o sea 17 sílabas en total en este orden.

La tanka, quizás como una extensión del haiku, es de 5-7-5-7-7 sílabas, o sea 31 sílabas en total con esta ordenación. Los versos deben ser blancos –metrificados- y sin asonancias de rima.

Los haikus y las tankas, en este caso, también son de carácter intimista para relacionar-los con "Enhebro Lunas".

D’Aromes Breus, exclusivament haikus i tankas, que potser caldria recordar, per aquells que s’animin a enfrontar-se al repte de la brevetat, que la forma més genuïna del haiku és formada per una unitat de tres versos de 5-7-5 síl•labes o sigui 17 síl•labes en total en aquest ordre.


La Tanka, potser com una extensió del haiku, és de 5-7-5-7-7 síl•labes, o sigui 31 síl•labes en total amb aquesta ordenació. Els versos han de ser blancs, -metrificats- i sense assonàncies de rima.

En aquest cas, els haikus i les tankas també són de caire intimista per relligar amb “Enfilo Llunes.





HAIKUS
                                                                

Mirada de luna ...
Hoguera de palabras
que incendias.

...

En los ojos atrapo,
escápula, la imagen
de abriles que huyen.

...

Amor gotean
las mil lunas secretas 

siempre encendidas...

...

Besos salobres
en la playa desierta,
de plata vestida.

...

Luna de seda
que la piel nos tatúas
de un nácar efímero.

...

Amarga el azúcar
de imágenes deliciosas
que el tiempo secuestra.

...

La nostálgia me dicta
versos de lunas azules
y cantos de espuma.

...

Vestidos de versos,
  antiguos fuegos atizan
brasas de otoño!



HAIKUS
                                                                                    

Esguard de lluna...
Foguera de paraules
que tu
incendies.

...

Als ulls deturo,
escàpola, la imatge
d’abrils que fugen.

...

Amor degoten
les mil llunes secretes
que sempre em miren.

...

Besos salobres
a la platja deserta,
d’argent vestida.

...

Lluna manyaga
que la pell ens tatues
d’un nacre efímer.

...

Amarga el sucre
d’imatges delitoses
que el temps segresta.

...

L’enyor em dicta
versos de llunes blaves
i cants d’escuma.

...
Vestits de versos,
els focs antics atien
brases d’autumne!




TANKAS


A menudo paseo
contemplando los objetos
de cada estancia.
Y me hablan voces mudas
de mil instantes fugaces.

...

Y hago la ruta
que el amo tiempo me dicta.
Feroz vértigo
que va quemando las horas ...
Mas quedan en mis versos!


TANKAS

Sovint passejo
contemplant els objectes
de cada estança.
I em parlen veus ocultes
de mil instants fugaços.

...

I faig la ruta
que l’amo temps em dicta.
Feroç vertigen
que va cremant les hores...
 
Mes resten als meus versos!






No hay comentarios:

Publicar un comentario