Una muestra de "Enhebro Lunas" Para que os hagáis una idea global del libro, hoy os ofrezco algunos poemas de las dos primeras partes: Enhebro Lunas y Aromas Breves. De Enhebro Lunas, la parte intimista del libro: | Un tast de "Enfilo Llunes" Per tal de que us feu una idea global del llibre, avui us ofereixo alguns poemes de les dues primeres parts: Enfilo Llunes i Aromes Breus. D'Enfilo Llunes, la part intimista del llibre: |
ENHEBRO LUNAS ... Nostálgica, enhebro lunas de amor, lluvias de estrellas, íntimos conciertos a cuatro manos bajo el palio argentado de una noche blanca. Y me cuelgo el mágico collar para penetrar en un tiempo que no ha perdido su color. Y percibo el aliento fragante de veranos de jazmín que aún impregnan mi piel... Dentro de mi, tiembla un plenilunio, en esta noche de luna ausente. | ENFILO LLUNES... Melangiosa, enfilo llunes d’amor, pluges d’estrelles, íntims concerts a quatre mans sota el pal·li argentat d’una nit blanca. I em penjo el màgic collaret per penetrar en un temps que no ha perdut els seus colors. I em bec l’alè fragant d’estius de gessamí que encara impregnen la meva pell... Mirada endins, tremola un pleniluni, aquesta nit de lluna absent. |
AQUEL CREPÚSCULO... La llum dibuixa al mar una quietud daurada... Carles Duarte Escribo el crepúsculo en tus ojos, el último fuego que apaga el día y el abanico de violetas que enciende la noche. El instante preciso en que se hace luna la mirada y ya no hacen falta las palabras. El instante que fue preludio de un sueño compartido! | AQUELL PONENT... La llum dibuixa al mar una quietud daurada... Carles Duarte Escric la posta en els teus ulls, el darrer foc que fon el dia i el devessall de violetes que encén la nit. L’instant precís en que es fa lluna la mirada i ja no calen les paraules. L’instant que fou preludi d’un somni compartit! |
De Aromas Breves, integrado exclusivamente por haikus y tankas. Quizá habría que recordar, para aquellos que se animen a enfrentarse al reto de la brevedad, que la forma más genuina del haiku está formada por una unidad de tres versos de 5-7-5 sílabas o sea 17 sílabas en total en este orden. La tanka, quizás como una extensión del haiku, es de 5-7-5-7-7 sílabas, o sea 31 sílabas en total con esta ordenación. Los versos deben ser blancos –metrificados- y sin asonancias de rima. Los haikus y las tankas, en este caso, también son de carácter intimista para relacionar-los con "Enhebro Lunas". | D’Aromes Breus, exclusivament haikus i tankas, que potser caldria recordar, per aquells que s’animin a enfrontar-se al repte de la brevetat, que la forma més genuïna del haiku és formada per una unitat de tres versos de 5-7-5 síl•labes o sigui 17 síl•labes en total en aquest ordre. La Tanka, potser com una extensió del haiku, és de 5-7-5-7-7 síl•labes, o sigui 31 síl•labes en total amb aquesta ordenació. Els versos han de ser blancs, -metrificats- i sense assonàncies de rima. En aquest cas, els haikus i les tankas també són de caire intimista per relligar amb “Enfilo Llunes”. |
HAIKUS Mirada de luna ... Hoguera de palabras que tú incendias. ... En los ojos atrapo, escápula, la imagen de abriles que huyen. ... Amor gotean las mil lunas secretas siempre encendidas... ... Besos salobres en la playa desierta, de plata vestida. ... Luna de seda que la piel nos tatúas de un nácar efímero. ... Amarga el azúcar de imágenes deliciosas que el tiempo secuestra. ... La nostálgia me dicta versos de lunas azules y cantos de espuma. ... Vestidos de versos, antiguos fuegos atizan brasas de otoño! | HAIKUS Esguard de lluna... Foguera de paraules que tu incendies. ... Als ulls deturo, escàpola, la imatge d’abrils que fugen. ... Amor degoten les mil llunes secretes que sempre em miren. ... Besos salobres a la platja deserta, d’argent vestida. ... Lluna manyaga que la pell ens tatues d’un nacre efímer. ... Amarga el sucre d’imatges delitoses que el temps segresta. ... L’enyor em dicta versos de llunes blaves i cants d’escuma. ... Vestits de versos, els focs antics atien brases d’autumne! |
TANKAS A menudo paseo contemplando los objetos de cada estancia. Y me hablan voces mudas de mil instantes fugaces. ... Y hago la ruta que el amo tiempo me dicta. Feroz vértigo que va quemando las horas ... Mas quedan en mis versos! | TANKAS Sovint passejo contemplant els objectes de cada estança. I em parlen veus ocultes de mil instants fugaços. ... I faig la ruta que l’amo temps em dicta. Feroç vertigen que va cremant les hores... Mes resten als meus versos! |
No hay comentarios:
Publicar un comentario