viernes, 17 de junio de 2011

Autodefinición

 


 SOY URBANITA


Me atrae la soledad
y me place el paso independiente.
Me atrapa la ciudad, cromática marea
donde el río humano es nadie...
Paradoxal paisaje
que me ofrece aquello que me llama.
Quiero saberme invisible entre las masas
y disfrutar vuelos de libertad.

Pero siento dentro de mí el puntual deseo
de fundirme en el verdor de la Naturaleza,
percibir su latido
y embriagarme con el nectar
que destilan aromas i murmullos.
Mágico antídoto
que me libera de oscuridades!

           Jo, tan urbana, tan salvatge...
                   

                          De mi libro “Interiores"



 SÓC URBANITA


Em plau la solitud
i em mana el pas independent.
M’atrapa la ciutat, cromàtica marea
on tothom és ningú...
Paradoxal paisatge
on palpo allò que em crida.
Vull saber-me invisible entre les masses
i gaudir vols de llibertat.

Mes sento dins el pit, el puntual desig
de fondre’m en el verd de la Natura,
percebre el seu batec
i embriagar-me amb l’elixir
que destil·len  aromes i remors.
Màgic antídot
que m’allibera de foscors!

Jo, tan urbana, tan salvatge...


                         Del meu llibre “Interiors







No hay comentarios:

Publicar un comentario