HAYEDOS MUDOS
Nidos de silencio
entre las ramas desnudas
que el viento mece...
Entre velos de niebla,
el hayedo viste
su desnudo invernal,
como un esquema
en blanco i negro,
donde se adivina el esplendor
de una obra de arte.
Una obra de arte
que firmará el abril!
ROBLEDAL CREPUSCULAR
Un frio encendido...
Se pincelan los púrpuras
por el desnudo desolado
de un bosque de robles.
Llamas de hielo
en la tarde de invierno.
|
PAISATGE D’HIVERN
Nius de silenci
entre les branques nues que el vent bressola...
Entre vels de boirina,
la fageda vesteix
la nuesa hivernal,
com un esquema,
en blanc i negre,
on s’endevina l’esplendor
d’una obra d’art.
Una obra d’art
que signarà l’abril!
FOC DE POSTA
Un fred encès...
Es pinzellen els porpres
per la nuesa desolada
d’un bosc de roures.
Flames de gebre
en la tarda d’hivern...
|
jueves, 20 de diciembre de 2012
Paisajes de invierno. Bosques desnudos
lunes, 22 de octubre de 2012
Prejuicios
PREJUICIOS
No podemos analizar a primera vista,
no podemos dictar sentencia al perfil de un estuche
que oculta su contenido.
Dejemos espacio y tiempo para que el hombre y las cosas se desnuden y nos muestren su alma... Abrámonos, vírgenes, a un mundo que exhala insospechados perfumes. |
PREJUDICIS
No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència al perfil d’un estoig
que oculta el contingut.
Deixem espai i temps perquè l’home i les coses es desfullin i ens mostrin l’ànima... Obrim-nos verges a un món que exhala
insospitats perfums.
|
Etiquetas:
Justicia,
Prejuicios,
Sentimientos
sábado, 16 de junio de 2012
Tranvías de Lisboa
Románticos tranvías de Lisboa |
TRANVÍAS DE LISBOA
Un tannka i
un haiku
Viejos tranvías,
en el hoy de Lisboa,
el tiempo atrapan...
Pincelada romántica
que la dibuja bella.
La ciudad trenza
el ayer con su ahora,
i al mundo encanta!
|
TRAMVIES DE LISBOA
Un tannka i
un haiku
Antics tramvies,
en l’avui de Lisboa,
el temps aturen....
Als ulls, el toc romàntic
que la dibuixa bella.
La ciutat mostra
l’ahir que trena amb l’ara,
i al món encisa!
|
![]() |
El típico tranvía nº 28 |
sábado, 5 de mayo de 2012
El mayo de las glicinas
EL MAYO DE LAS GLICINAS
En el
mayo de las glicinas
el
viento aroma azules...
Racimosos colgantes
languidecen,
dúctiles,
vencidos
por su estallido!
|
EL MAIG DE LES GLICINES
Al
maig de les glicines
el
vent aroma blaus...
Raïmosos
penjolls
llangueixen,
dúctils,
vençuts
pel seu esclat!
|
miércoles, 21 de marzo de 2012
Cap de Creus
"CAP DE CREUS"
He vuelto al “Cap de Creus”,
me atrapa su paisaje dulce i agreste.
Atrapo instantes con la palabra!
Y nace el día.
La mar es un espejo
donde afloran las rocas,
negros islotes que el tiempo modela.
Una gaviota temprana
dibuja la sombra de su vuelo...
El viento despierta,
la quietud se rompe
y, lentamente,
se hace embestida.
y crece la música salvaje
que resuena i te envuelve!
|
CAP DE CREUS
I vaig tornar al Cap de Creus,
m’atrau el seu paisatge dolç i agreste.
Atrapo instants amb la paraula!
I neix el dia.
La mar és un mirall
on afloren les roques,
illots de nit que el temps modela.
Una gavina matinera
dibuixa l’ombra del seu vol...
Desperta el vent,
la quietud es trenca
I, lentament,
es fa embranzida.
I creix la música salvatge
que ressona i s’estimba!
|
Etiquetas:
Cadaqués,
Cap de Creus,
Empordà,
Portlligat
sábado, 18 de febrero de 2012
Las Bardenas
LAS BARDENAS Lugar peculiar de Navarra Qué artista ha esculpido tu paisaje? Me he visto como dentro de un sueño forjado de fantasía. Latigazos de viento esgrafían la tierra y lamidos de lluvia afloran secretos... I un tramado de rojos dibujan tu todo: tus colores, tu magia! | “LAS BARDENAS” Indret peculiar de Navarra Quin artista ha esculpit el teu paisatge? M’he vist com dins un somni forjat de fantasia. Fuetejades de vent esgrafien la terra, i llepades de pluja mostren secrets... I un tramat de vermells fan el tot que et dibuixen: els teus colors, la teva màgia! |
viernes, 20 de enero de 2012
EN EL UMBRAL DE LA NADA
EN EL UMBRAL DE LA NADA Lloro el paisaje Borrados los verdes, callado el arroyo... Bajo un mar de cemento, duerme mi infancia... Inclemente, la codicia devora la belleza. Insensible progreso que avanza restando... Respiro el aire triste, huérfano de aromas, mientras me alejo bajo un cielo sin pájaros... En el umbral de la nada, solo el recuerdo. | AL LLINDAR DEL NO-RES Ploro el paisatge que els meus ulls no retroben. Esborrat el seu verd, callat el rierol... Sota un mar de ciment, resta closa la infància. Despietada, la cobdícia devora la bellesa. Insensible progrés que avança enrere... Respiro l’aire trist, orfe d’aromes, mentre m’allunyo sota un blau sense ocells... Al llindar del no-res, només resta el record. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)